ELS RESIDUS RADIOACTIUS

Els residus radioactius són residus que contenen elements químics radioactius que no tenen un proposit pràctic. És freqüentment el subproducte d'un procés nuclear, com la fissió nuclear. El residu també pot generar-se durant el processament de combustible per als reactors o armes nuclears o en les aplicacions mèdiques com la radioteràpia o la medicina nuclear.

Els residus radioactius es poden classificar en:

• Residus descalificables: Poden utilitzar-se com a materials normals.
• Residus de baixa activitat: S'han d'emmagatzemar en magatzems superficials.
• Residus de mitja activitat: Són semblants als de baixa activitat però una mica més perillosos.
• Residus d'alta activitat o alta vida mitja: S'han d'emmagatzemar en magatzems geològics profunds.

Tots aquests residus emiteixen radiació alfa, beta i gamma, a més de generar calor com a conseqüència de la desintegració radioactiva. Com a curiositat, cal esmentar que el plutoni 240 tarda aproximadament 6600 anys en desintegrar-se; i el neptuni 237, 2 130 000 anys.

Els llocs utilitzats per a emmagatzemar residus radioactius produïts en reaccions nuclears, independentment de la seua naturalesa y del tipus de residu emmagatzemat, s'anomenen cementeris radioactius.

Ací us deixe un vídeo molt interessant i fàcil de comprendre on s'explica d'una manera senzilla i completa el procés que se segueix per a l'emmagatzematze de residus radioactius de mitjana activitat.

Fabio Giménez Ramírez

Laboratori

En el laboratori, el meu grup va realitzar dos tipus de separacions de mescles:

• Separació magnètica (sorra i ferro): Aquest procediment està indicat quan un dels components de la mescla és un metall ferromagnètic (Fe, Ni, Co), que se separa dels altres utilitzant un imant.                                                                                                                                    En el nostre cas, vam separar llimadures de ferro i sorra. El recipient tenia una massa de 48.91 grams; el recipient més la sorra, 51.98 grams; el recipient, la sorra i el ferro, 55.75 grams. A continuació vam realitzar la separació magnètica i vam obtindre una massa de 51.96 grams, 0.02 grams inferior al resultat esperat. Aques fet és degut a què la sorra s'ha adherit a l'imant en el procés de separació magnètica.

 

•  Decantació (oli i aigua): Aquest és el procediment adequat per a separar dos líquids immiscibles (que no es poden mesclar) amb distinta densitat. Per a aquest procediment s'utilitza un embut especial, anomenat embut de decantació. Aquest embut té una vàlvula a la part inferior. Quan els dos líquids estan clarament separats, la vàlvula s'obri i ix el primer, que és el líquid de densitat més elevada.                                                               Nosaltres, vam separar mitjançant aquest procés oli i aigua. El recipient tenia una massa de 117.7 grams; el recipient més aigua, 195.18 grams; el recipient, l'aigua i l'oli, 222.36 grams. Finalment, vam dur a terme la decantació, i una vegada separat l'oli, vam obtindre una massa de 190.85 grams, 4.33 grams menys de l'esperat, degut a que hi va haver un xicotet error en l'obertura i tancament de la vàlvula. El temps de separació de l'oli i l'aigua va ser de 21.72 segons i, el temps de decantació, de 13.93 segons.

 

Aquesta pràctica al laboratori de Física i Química, ens va permetre aplicar els conceptes teòrics estudiats dies abans, a la pràctica. Va ser una classe divertida i didàctica, on vam aprendre i aplicar més aspectes relacionats amb el temari.

Fabio Giménez Ramírez 3r ESO X

IOGURT DE PINYA PER A BEURE

El iogurt de pinya per és una beguda refrescant per a beure. Es tracta d'un iogurt desnatat, amb pinya, fructosa i edulcorants. Està format pels següents ingredients: llet desnatada, pinya (2,5 %), lactosa i proteïnes de llet, fibres, fructosa, midó modificat de dacsa, aromes, edulcorants (sucralosa y acesulfamo potàsic), ferments làctis, colorant (luteïna), conservant de la fruita (sorbato potàsic), espesant (pectina).


La seua informació nutricional per cada 100 grams de producte és de: 34 kcal; 3,3 g de proteïnes; 4,3 g de glúcids; 0,2 g de lípids; 1 g de fibres; 0,05 g de sodi.


Aquest producte és, en primer lloc, una mescla, ja que és una matèria que resulta de la combinació de diverses substàncies que es poden separar utilitzant procediments físics. El iogurt es podria confondre amb una mescla homogènia (dissolució), però és un col·loide, és a dir, una mescla heterogènia que dispersa la llum (efecte Tyndall). En els col·loides hi ha un component en major propoció en el qual se'n troba dispers un altre o uns altres que estan en menor proporció. Els col·loides es diferencien en la grandària de les partícules que hi ha disperses.


L'ingredient principal d'aquest iogurt és la llet. Aquesta és una emulsió e partícules grasses en aigua. La llet comercial s'homogeneïtza amb un estabilitzant per reduir la mida de les partícules grasses i aconseguir que es mesclen bé amb l'aigua.